No era la pel·lícula fetitxe de la fotografia del carrer, aquest espai mític l'ocupa la Tri X de Kodak. Però Fuji ha descol·locat molts practicants d'aquest estil fotogràfic amb la cessació de producció de la seva Neopan 1600, especialment als furgadors nocturns. Una menys, i en van...
No era una pel·lícula fàcil. Només en bones mans resultava agraïda. A tot el món hi havia aficionats disposats a veure's les caretes amb ella, especialment al Japó, on s'està adonant ben bé de les restes. Sempre va ser més generosa amb l'ampliadora que amb l'escànner. Nítida, contrastada i alhora amb un cert aire «brut», potser accentuat pel seu ús nocturn.
No era la pel·lícula favorita de mestres japonesos com en 森山 大道 o en 荒木経惟, que espremen la Tri X. Sí la d'en Junku Nishimura. Quant duraran les reserves del seu congelador? No gaire, amb seguretat. Perquè les gastarà aviat, i ben emprades estaran. Però també perquè aquestes reserves, fins i tot en les millors condicions de conservació, tenen els dies comptats. No succeirà com amb les velles emulsions de baixa sensibilitat que alguns usuaris acèrrims conserven als seus refrigeradors des de fa lustres: Technical Pan i Agfapan 25 són pel·lícules lentes que, si no inalterables, es conserven utilitzables gairebé tota la vida. Però Neopan 1600 és nominalment set vegades més sensible que aquestes pel·lícules «eternes». I no només és sensible a la llum que entra per l'obturador de la càmera: tot tipus de radiació vela les pel·lícules (els raigs X d'aeroports i estacions de tren, les fugues de les centrals nuclears accidentades, la radiació gamma de l'ambient...).
No era una pel·lícula fàcil. Només en bones mans resultava agraïda. A tot el món hi havia aficionats disposats a veure's les caretes amb ella, especialment al Japó, on s'està adonant ben bé de les restes. Sempre va ser més generosa amb l'ampliadora que amb l'escànner. Nítida, contrastada i alhora amb un cert aire «brut», potser accentuat pel seu ús nocturn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario