«Mort à crédit»

Han llegit bé: no hi posa Voyage au bout de la nuit. I és que, tot i que no se solgui tenir en compte, en les estones lliures escasses que li deixava la digestió de jueus aquest senyor dedicava el seu temps lliure a escriure obres mestres. Per a molts fans d'en Céline aquest és el seu millor llibre, amb diferència. Ens hi explica la infància i la joventut d'en Bardamu, el protagonista de la seva obra de capçalera. És un llibre tremebund on es junta tot el que és millor d'en Céline: la seva capacitat per teixir històries apassionants, el seu nihilisme i menyspreu cap a tota la humanitat, una trama ferma, sòlida i lineal i un sentit de l'humor brutal en totes i cada una de les seves facetes; des del més innocent fins al més negre que un pugui imaginar-se. I un final realment sensacional. Tot això jalonat amb una galeria de personatges irrepetibles. Una obra grandiosa, es miri per on es miri. Segons l'Amélie Nothomb, un escriptor amb bona ploma és en Victor Hugo. Un que a més de bona ploma té bon pardal es diu Sartre i t'escriu La nausée. Un escriptor amb bona ploma, bon pardal i un bon parell de collons és el qui t'escriu Mort à crédit. I si ho diu una deessa com na Nothomb, no seré jo qui li fes el contrari. Llegeixin-lo: a bé o a mal, segur que no els deixa indiferents. Me'n deixo alguna cosa? Doncs sí, que a aquest senyor no li plaïa pas massa usar el punt i a part. Però arribats a aquests nivells de mestria, no passa de mera anècdota: seria com discutir la cama dreta d'en Maradona.