Els llibres al poder. Durant quinze dies editorials, llibreries, distribuïdors i, com no, també organismes oficials —anhelem veure què ens pot oferir la caseta del Ministeri d'Economia i Hisenda a ple període de pagament d'impostos— s'ensenyoreixen del Passeig de Cotxes; en fan fora —desitgem que amb violència excedida— les hordes de malvats fanàtics del vagareig que, ja sigui en solitari o formant grups perfectament sincronitzats, plaguen els carrers, passejos, jardins i fins i tot l'últim racó del parc del Retiro qualsevol dia feiner o àdhuc festiu. Puix pel que sembla hi ha qui creu sincerament que córrer sense ser perseguit per res més tangible que una marca cronomètrica és una forma d'oci. Per la resta, per aquest percentatge de ciutadans epsilonià que llegeix llibres amb una certa regularitat, els últims dies del mes de maig i primers de juny són sempre una sort de bacanal a un temps que una declaració de principis. Fora d'aquí, cossos saludables; toqueu el dos, aurícules i ventricles immaculats, artèries diàfanes contra natura i altres expressions del culte a l'esport i la seva falsa promesa de longevitat. Aneu a remoure consciències arreu, la Fira del Llibre us desterra.
Aquest any la fira celebra la seva setantena edició i el país invitat és Alemanya. Ja, sehr gut! O no tant, ja que tots anem amb l'assumpte del cogombre tenint mosca i estem molt susceptibles, doncs la primera expressió de menyspreu ens arriba solament llegint el lema que l'Institut Goethe de Madrid ha aprovat per promocionar la seva literatura: Ale-manía! descubre Alemania con 50 autores. A un preu més que competitiu, aquesta redacció s'ofereix a desenvolupar almenys una dotzena d'eslògans amb els quals poder promocionar la literatura alemanya sense generar sentiments de compassió; no dubtin a posar-se en contacte amb nosaltres. Del que sí ens serveix la proposta de l'Institut és per mesurar les dimensions del nostre buit cultural. En aquesta llista de 50 autors reconeixem en Bertold Brecht, la Hertha Müller i en W. G. Sebald; hem llegit la història fascinant de l'espia Richard Sorge contada en forma de novel·la gràfica per la Isabel Kreitz, a en Bernhard Schlink, en Patrick Süskind i, suant la gota mortal, a en Günther Grass... i para de comptar. La resta és pel que sembla la cosa més granada d'un panorama literari que les ments millor dotades no vacil·laran a afrontar sense precaucions. I les que pateixin de falta d'audàcia intel·lectual, com per exemple les nostres, tenen al seu abast nombroses conferències a què assistir perquè els serveixin de guia. Buen karma i Atrévete con la literatura infantil són dues ponències qeu aquells qui sofrim les seqüeles d'haver intentat llegir Der Mann ohne Eigenschaften, no en diguem ja comprendre'l, no hauríem de passar per alt.
Però a la fira es ve principalment a adquirir una quantitat de llibres ingent que no serem capaços de llegir abans que arribi la pròxima edició. I menys encara si són pesos pesants de la literatura alemanya. Perquè quedi clar que ens endinsem en un verger del consumisme, la primera caseta que ens hi trobem a mà dreta és la d'El Corte Inglés. Potser hi hagi algun acte més abjecte que el comprar un llibre en aquesta parada, però nosaltres no el coneixem. Li desitgem allò més dolent. Més endavant, ja cap a la meitat del recorregut, passats els espais colorats de groc que corresponen als distints ministeris, instituts oficials i, sorprenentment, Hongria i els països nòrdics —unes posicions que més tard aprendrem que són les més temudes pels expositors ja que la facturació final que s'hi assoleix tendeix perillosament envers el zero absolut, i en assebentar-nos-en no podem deixar d'experimentar certa condolència mentre recordem el somriure neutre que dirigia cap al no-res el representant hongarès del número 4—, passat aquest tràmit inicial, dèiem, i les tendes de facsímils de gran format, arribem al centre neuràlgic de la fira, aquella part que dóna cert sentit a la nostra vida.
Aquest any la fira celebra la seva setantena edició i el país invitat és Alemanya. Ja, sehr gut! O no tant, ja que tots anem amb l'assumpte del cogombre tenint mosca i estem molt susceptibles, doncs la primera expressió de menyspreu ens arriba solament llegint el lema que l'Institut Goethe de Madrid ha aprovat per promocionar la seva literatura: Ale-manía! descubre Alemania con 50 autores. A un preu més que competitiu, aquesta redacció s'ofereix a desenvolupar almenys una dotzena d'eslògans amb els quals poder promocionar la literatura alemanya sense generar sentiments de compassió; no dubtin a posar-se en contacte amb nosaltres. Del que sí ens serveix la proposta de l'Institut és per mesurar les dimensions del nostre buit cultural. En aquesta llista de 50 autors reconeixem en Bertold Brecht, la Hertha Müller i en W. G. Sebald; hem llegit la història fascinant de l'espia Richard Sorge contada en forma de novel·la gràfica per la Isabel Kreitz, a en Bernhard Schlink, en Patrick Süskind i, suant la gota mortal, a en Günther Grass... i para de comptar. La resta és pel que sembla la cosa més granada d'un panorama literari que les ments millor dotades no vacil·laran a afrontar sense precaucions. I les que pateixin de falta d'audàcia intel·lectual, com per exemple les nostres, tenen al seu abast nombroses conferències a què assistir perquè els serveixin de guia. Buen karma i Atrévete con la literatura infantil són dues ponències qeu aquells qui sofrim les seqüeles d'haver intentat llegir Der Mann ohne Eigenschaften, no en diguem ja comprendre'l, no hauríem de passar per alt.
Però a la fira es ve principalment a adquirir una quantitat de llibres ingent que no serem capaços de llegir abans que arribi la pròxima edició. I menys encara si són pesos pesants de la literatura alemanya. Perquè quedi clar que ens endinsem en un verger del consumisme, la primera caseta que ens hi trobem a mà dreta és la d'El Corte Inglés. Potser hi hagi algun acte més abjecte que el comprar un llibre en aquesta parada, però nosaltres no el coneixem. Li desitgem allò més dolent. Més endavant, ja cap a la meitat del recorregut, passats els espais colorats de groc que corresponen als distints ministeris, instituts oficials i, sorprenentment, Hongria i els països nòrdics —unes posicions que més tard aprendrem que són les més temudes pels expositors ja que la facturació final que s'hi assoleix tendeix perillosament envers el zero absolut, i en assebentar-nos-en no podem deixar d'experimentar certa condolència mentre recordem el somriure neutre que dirigia cap al no-res el representant hongarès del número 4—, passat aquest tràmit inicial, dèiem, i les tendes de facsímils de gran format, arribem al centre neuràlgic de la fira, aquella part que dóna cert sentit a la nostra vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario