"Ήρωας" (llibre u)

De totes les ressenyes que es poden estar fent actualment en clau de re del primer llibre de Ήρωας, em quedo amb les que parlin de «recreació». Perquè realment re-crea el mite de Ηρακλής sota les influències del còmic d'aventures, superherois i el manga (hi ha una menció a Kirby en el pròleg, referències al primer superheroi i s'oloren Miyazakis i Tezukas) sense deixar de ser una fantàstica novel·la gràfica d'autor. Amb aquella paleta de «colors», i a al·lucinant color, narra lliurement l'origen del mite heroic de què beurien moltes obres de ficció posteriors que vulguessin parlar d'herois i superherois. En Rubín ho enllaça, doncs, amb l'extrem contemporani i actual, acostant principi i final. Però no només hi ha recreativitat (la que ens porta el traç enèrgic i dinàmic de l'autor per transmetre la força d'aquest gènere), sinó que també ens aporta espais per a la profunditat dels personatges, atrapant el lector tant a la vessant exterior (física), com a la interior (mental i emocional); tot això amb bon ritme, invitant a seguir l'evolució del personatge i les seves aventures. Meravellosament editada, a més a més, la vella història es llegeix fresca i nova i, si se'm permet el joc de paraules, diria que Ήρωας pot esdevenir un bon clàssic modern.